Tot Imatges Notícies Vídeos Mapes
Afegeix a Chrome / Firefox
Com els lobbies dels grans contaminadors pressionen la legislació europea
Itàlia corre el risc de pagar danys a la companyia petroliera britànica
La manca d’entesa dels líders empresarials davant el canvi climàtic
Censura digital, Joe Biden, Llibertat de premsa: entrevista amb Edward Snowden


TEMA : CANVI CLIMÀTIC

La manca d’entesa dels líders empresarials davant el canvi climàtic

Quan Papin i Watt van posar la màquina de vapor a l’abast de la humanitat, l’atmosfera contenia 280 mil·lilitres de CO2 per metre cúbic d’aire, o 0,028% en volum, o 280 ppm. Aquest valor pràcticament no havia canviat durant 10.000 anys, una estabilitat que anava de la mà del clima, permetent així l’aparició de civilitzacions sedentàries de les quals som descendents llunyans.

A càrrec de Jean Marc Jancovici.
Font : jancovici.com – 02-08-2021/ Traduït per Patricia Lopin


Quan vaig néixer, aquest valor havia augmentat fins a 318. A la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient a Estocolm, que el 1972 va llançar les primeres alertes ambientals, érem al 327. En el moment de la creació de l’IPCC, el 1988, el taulell mostrava 352. En el moment de la Cimera de la Terra, que va veure néixer la Convenció sobre el Clima, el 1992, érem a 356. En el moment del discurs de Chirac a Johannesburg, el 2002, era 373. Copenhaguen, "el fracàs ", va tenir lloc el 387, i París," l'èxit ", al 401. El 2021, som al 415.

Ni els objectius del desenvolupament sostenible, ni l’aparició de la RSE en els organigrames ni la inversió socialment responsable en finances, ni la terciarització de l’ocupació, ni la tecnologia digital, ni l’eficiència dels cotxes, ni què tampoc no ha afectat l’increment de concentració de CO2 a l’atmosfera des que es va mesurar. Només una crisi massiva (1929, la destrucció de les nacions), Alemanya i Japó el 1945, o una pandèmia paralitzant l’economia, van provocar una reducció del 5% de les emissions l’any en qüestió. Un 5% de disminució, però això és el que hauríem de fer cada any durant el proper mig segle si volem respectar l'Acord de París.

L’hem de respectar? Amb una pujada global de “només” 1,2 ° C, registrem 50 ° C al Canadà i la inflació alimentària arriba al Magrib i a Síria, els boscos comencen a esvair-se, les collites franceses poden perdre un 40% en alguns anys i es produeixen huracans sense precedents. A 2 ° C, els coralls estaran quasi tots morts i, a 3 ° C, l’estiu del 2018 i del 2019 s’haurà tornat fresc i humit en comparació amb el que ens passarà. Adéu boscos, collites estables i l’absència de refugiats massius del nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà, entre altres coses.

Mitjançant una curiosa alquímia, els discursos voluntaristes de les empreses van augmentar de manera conjunta amb les conseqüències ja observables de les nostres emissions passades, sense que, en realitat, el problema es prengués de debò.

La majoria dels membres de les empreses comex encara no són capaços de descriure el tema físic del canvi climàtic amb precisió. I, tanmateix, tots afirmen poder solucionar el problema. Els pressupostos assignats a la comptabilitat del carboni representen, en el millor dels casos, l’ordre de la mil·lèsima part dels pressupostos assignats a la comptabilitat. I, quan es compta "alguna cosa", nou de cada deu és amb un mètode que no pretén situar-nos davant del problema, sinó tranquil·litzar-nos.

Com es pot afirmar seriosament que està afrontant un problema que la majoria dels executius empresarials i alts funcionaris no poden comprendre i amb un dipòsit que s’està desplegant gairebé enlloc a l’escala adequada?

Aquestes poques consideracions porten a la conclusió que una empresa que vulgui ser seriosa sobre el problema ha de fer almenys els següents passos.

Tota la seva gestió, com a mínim i, idealment, tothom, ha de passar de 10 a 20 hores de formació per entendre el problema que es tracta i entendre els mètodes amb què es pot abordar.

Cal desplegar un sistema de comptabilitat de carboni de manera molt granular, per poder arbitrar cada decisió de la unitat segons els seus aspectes econòmics i de carboni. Aquest sistema probablement tindrà un cost de l'ordre del 5% del pressupost de TI, però no fer-ho és escollir deliberadament no incloure el problema climàtic en les decisions operatives.

L’empresa ha d’establir un objectiu de reducció en termes absoluts, no en ràtios: a l’atmosfera no li importen les emissions per parell de sabates, sinó les emissions totals. Aquest objectiu ha de ser compatible amb una reducció del 5% cada any de les emissions planetàries.

Simplement s’han d’ignorar les promeses d’una empresa que no ha passat per aquestes etapes. Els anuncis que exaltin els mèrits "climàtics" d'un producte d'una empresa que no hagi passat aquestes fases s'han de rebutjar. Si la premsa vol fer la seva part en el moviment més ampli, almenys es podria adherir a aquestes dues simples regles.

A càrrec de Jean Marc Jancovici.
Font : jancovici.com – 02-08-2021
Notifiqueu un problema de traducció : patricia@trobo.cat

Els nostres articles traduïts