Tot Imatges Notícies Vídeos Mapes
Jean-Paul Belmondo va morir als 88 anys. El cinema francès perd una estrella
Itàlia corre el risc de pagar danys a la companyia petroliera britànica
La manca d’entesa dels líders empresarials davant el canvi climàtic
Censura digital, Joe Biden, Llibertat de premsa: entrevista amb Edward Snowden


Afegeix a Chrome / Firefox

TEMA : FESTIVAL

La Mostra en totes les seves formes

Filmar una pel·lícula falsa, criticar a la crítica vestida, interpretar a una actriu ... després d'un començament de Hollywood, és el moment de la posada en abima a les pantalles de la 78a edició del Festival de Venècia

«Qui rido io», de Mario Martone. (Mario Spada)


La Mostra continua, impertorbable, al Lido de Venècia, reurbanitzada, per setanta-vuitena vegada, en una colònia cinèfila. Al cap d’uns dies, ja explicat en aquestes pàgines, d’una desfilada desigual, però també crepuscular, de grans màquines depressives - per molt travessades per les profundes belleses de l’avenc d’Il Buco de Michelangelo Frammartino -, la gran pompa funerària de Hollywood va cedir de sobte a un altre tipus d’espectacle, força adaptat a la situació: la comèdia de la mise en abyme, la farsa autorreferencial, l’art quadrat, que arrodoneix els seus angles. El conflicte comú al centre de les trames d’aquestes pel·lícules és el que té lloc, es diu, entre entreteniment i serietat, entre art popular i art d’elit. L’escenari d’un gran festival de cinema, dividit entre les exigències de la indústria, que coneix tan bé el gust del públic, i les expectatives de la colònia cinèfila, amb una inclinació una mica més intensa (segons els dibuixos animats en vigor), és no és el pitjor lloc per fer la pregunta. Tot depèn de quins termes i amb quins propòsits.
Articles recents